Montserrat Roig

«[...] el masclisme és una actitud instintiva, irracional i ancestral que ha conferit drets als homes, de vegades sota una certa capa de falsa racionalitat. Pot haver-hi un filòsof masclista i un paleta masclista. La diferència és que el primer utilitza la ment per justificar l’instint d’agressió, de poder, d’arrogància. Però el feminisme no és una actitud, és un moviment amb diversos corrents de pensament, és una filosofia que s’acosta a la vida però que, alhora, ha ajudat la dona a pensar en ella mateixa, a descobrir la terra d’ella no a partir de les imatges que l’home n’ha creat però, tampoc, intentant d’imitar allò que s’ha fet de l’home.

[...] el feminisme és un pensament que proposa, a les dones i als homes, una altra manera de conviure en una civilització que s’està mostrant esgotada d’idees i noves esperances. És un pensament que no tria entre guerres justes o injustes sinó que es pregunta per què hi ha guerres, què les genera.»

Montserrat Roig, «Dones guerreres» (23-II-1991), a Un pensament de sal, un pessic de pebre, p. 203-204.