Avui he treballat. A les 5, però, he tancat l'ordinador, m'he posat una samarreta vermella i he anat a la manifestació convocada pels sindicats contra la reforma laboral i l'abaratiment de l'acomiadament.
Al meu carrer, la vaga només es notava als contenidors plens a vessar. Una estona més tard he arribat a la cruïlla de passeig Sant Joan amb Diagonal i allà sí que es començava a notar que avui no és un dia com els altres: els urbans desviaven el trànsit perquè no gaire més amunt la Diagonal estava tallada.
M'he incorporat a la manifestació a les 18.15 h, a passeig de Gràcia amb Rosselló. Hi havia molta gent (no tanta com a la manifestació del 10-J pel dret a decidir, però) i això m'ha fet sentir reconfortada. Ens hem estat quiets una bona estona, i a les 19 h encara no havia arribat a la Pedrera.
He vist l'Homo APM fent de les seves (sense gaire èxit, perquè tothom el reconeixia i li cridaven "¡a robar carteras!") i li he enviat un SMS a la meva mare, que estava fent els serveis mínims de la UCI del seu hospital.
La jornada em deixa un sabor agredolç.
