Espero i desitjo que el 2009 sigui un any ple d’alegria i bon humor per a tothom. I, per si de cas les meves paraules són massa vagues i és per això que les deesses i déus pagans no fan cas de les meves pregàries, desitjo concretament:
-Que li marxi el mal d’esquena, de genoll o de turmell a tothom qui en té.
-Que tothom qui en vol, en busca o en necessita trobi una feina nova que li agradi, que no li ocupi massa temps i que estigui ben remunerada.
-Que tingueu molt de temps lliure.
-Que descobriu i cultiveu noves aficions.
-Que recupereu o seguiu cultivant les velles aficions.
-Que passeu molt bones estones en molt bona companyia.
-Que viatgeu molt.
-Que tots els llibres que llegiu i totes les pel·lícules que vegeu us agradin moltíssim.
-Que rigueu molt.
-Que cada cop que us mireu al mirall penseu: que bona cara que faig!
-Que mengeu sovint el menjar que més us agradi.
-Que aprengueu moltes coses noves.
-Que afegiu més bons desitjos a aquesta llista.
Felicíssim 2009!
dimecres, 31 de desembre del 2008
dilluns, 22 de desembre del 2008
Perpinyà!
Me'n vaig a Perpinyà! Ni a veure pel·lícules prohibides, ni a dialogar amb gent molt poc recomanable, ni tan sols a visitar algú: és la tradicional (a casa meva) fugida de les festes nadalenques! (Divendres ja torno a ser per aquí, però.)
Que tingueu molt bon solstici d'hivern i molt bones festes (tant si les celebreu com si no)!
Que tingueu molt bon solstici d'hivern i molt bones festes (tant si les celebreu com si no)!
dilluns, 24 de novembre del 2008
Les vacances són bones
I jo vull que la Martine Aubry vingui a fer de ministra de Treball nostra i que s'implanti el dret de no treballar.
dilluns, 17 de novembre del 2008
Jo vull un teclat com els de la CIA

Ahir vaig anar a veure Red de mentiras, una pel·lícula on el Leonardo di Caprio i el Russell Crowe fan tot el que poden per salvaguardar la civilització i una colla d'àrabs dolents i barbuts els ho intenten impedir. La pel·lícula és entretinguda, en part transcorre a Jordània i de tant en tant diuen alguna cosa en àrab clàssic, cosa que em va fer molta il·lusió. L'escena que més em va agradar, però, va ser una on el Di Caprio es posa en contacte amb l'expert informàtic de la CIA perquè escrigui un e-mail en àrab i faci veure que l'ha enviat un pobre arquitecte jordà. Les seves instruccions són: "selecciona el teclado árabe y escribe lo que te dicto". I, mentre li dicta pel mòbil, apareix una pantalla d'ordinador partida horitzontalment: a sota, el text en anglès; a dalt, de manera automàtica, el text en àrab.
I he decidit que jo també en vull un, de teclat que tradueixi. I no m'importa gens si m'he de convertir en agent de la CIA i fer que matin pobres arquitectes jordans per culpa meva. Per un teclat que tradueix tot sol, jo sóc capaç de fer qualsevol cosa.
dimecres, 5 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
Avui pot ser un gran dia
Aquesta samarreta tan fantàstica me la va portar la meva mare de San Francisco ara fa un mes. Em va fer molta il·lusió i vaig decidir que l'estrenaria el 4 de novembre.Potser el meu suport públic no serveix perquè l'Obama guanyi cap vot, però com a mínim no li farà cap mal, al contrari que l'entusiasme amb què ahir el Chávez va donar per fet que seria president (on és el rei quan de debò el necessitem per fer-lo callar?!). Jo, que estava tan il·lusionada amb això que el president dels EUA fos negre (ja que no pot ser una dona), em vaig posar a tremolar!
En conclusió: espero de tot cor que els estatunidencs i les estatunidenques facin a la Carol el regal d'aniversari que els va demanar. Per molts anys, bonica!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
