La indignació

La indignació és molt millor que la ràbia, la frustració i la impotència. Molt millor que l’angoixa i que la por. I, per descomptat, infinitament preferible al ressentiment que t’ha aïllat del món durant moltes setmanes. La indignació dels altres, que ben aviat serà també la teva, et torna la confiança i l’optimisme, la capacitat d’actuar, la reacció, la voluntat de canviar les coses. La indignació et torna l’autoestima.

La indignació et porta a llegir les propostes de Democracia Real Ya i dels acampats a les places de Sol i Catalunya i descobrir que, per més que t’hi esforcis, no trobes res amb què no estiguis d’acord. Et sorprèn que tanta gent pensi com tu, i a l’instant següent et sorprens d’haver arribat a dubtar tant de tu, d’haver arribat a pensar seriosament que només tu et senties així, que només tu pensaves així, que no hi havia res a fer ni reacció possible.

Ara que fa temps que ja no prens cafè i que camines gairebé a tot arreu en comptes d’agafar el metro, ara que has decidit no posar-te nerviosa, prendre-t’ho amb calma, intentar que no t’afecti, respirar fondo, fer estiraments... descobreixes que no, que no estàs sola ni equivocada, i que hi ha una alternativa molt millor: indignar-te, actuar, afegir-te a la revolució pacífica i posar-hi el teu petitíssim, humilíssim (i valuosíssim) granet de sorra.

A totes les persones que us heu indignat i heu sortit a dir-ho al carrer, senzillament: gràcies.