El cel és un lloc on et retrobes amb la gent que estimes, et comuniques telepàticament i pots fer màgia potàgia per convertir-te en qualsevol personatge de ficció que desitgis. Si la Maruja funda una religió, arrasa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
ooooh jo el vull llegir!!!!!
Et recomano llegir-te "Las voces del desierto". La telepatia existeix!
Mr. 40ecos
A mi aquesta dona me fascina.
ai, perdó per la incultura, eh, però puc preguntar de quin manolo parlem?
És el Manuel Vázquez Montalbán, no?
ah, clar. que llesta que ets, GEMS.
aix, doncs jo he de dir que a mi la Maruja Torres no em cau gens bé, em sembla taaaaaaaaaaaan arrogant, que no la trago!!! Sorry!
a mi m'encanta com la imita el bruno oro al polònia! l'haveu vist? :)
Ai, sí, és molt divertit!!!
L'altra dia que la posaven al costat del Gala em tronxava :D
La Maruja Torres del Polònia és senzillament genial!!!
Ara, que la paròdia ja se la fa ella soleta, que al llibre explica com invocava els fantasmes dels seus amics: "Nos convocabas con vasos. Primero los llenabas con whisky, luego te bebías su contenido, los empujabas y movías la mesa hasta que señalaban las letras de nuestros nombres."
a mi aquesta senyora em cau bé, mira, i això que la tinc poc llegida. que me'l deixaràs, kelitxi?
Publica un comentari a l'entrada