El part és llarg i dolorós. Sense epidural, sense el pare al costat per agafar-li la mà i dir-li que tot anirà bé.
Hi ha hagut complicacions a l’embaràs. La mare ha tingut moltes pèrdues, s’ha trobat malament cada dia, s’ha aprimat. Es troba al límit de les seves forces.
El metge s’ho mira i diu que no hi pot fer res, que cal deixar que la natura segueixi el seu curs. Que el que ha de ser serà.
I jo sé que no sóc l'única que, des de la distància, sent la barreja d'angoixa i il·lusió amb que se solen viure aquest tipus d'esdeveniments.
Naixerà a Tunísia i es dirà Democràcia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
(Mabruk significa 'enhorabona' en àrab.)
Oh... Que bonic. No m'esperava el final, kelitxi!
mabruk, doncs, pels teus minirelats! :-)
petit, curt, intens ... preciós!
felicitats!
i regala'ns més escrits, please!!
Em fa molta il·lusió que us agradi el que escric. Moltes gràcies per llegir-me i pels comentaris!
oh nena, vols dir que no has de fer un recull i enviar-los a una editorial?! :_)
Són tan preciosos!
Raquel! Feia temps que no passava per aquí i m'agefeixo a l'alegria general de llegir-te. "Baltasara" m'ha encantat! I aquest post també el trobo molt i molt bonic.
Gràcies!
Mabruk, mabruk, Raquel! Fantàstics aquests relats. Realment estàs feta tota una escriptora. M'encanten.
Publica un comentari a l'entrada