Els financers de la City també ploren

Corpresa i espaordida estic des que he sentit la notícia: durant l’últim any, empesos per l’assetjament fiscal del govern britànic, 500 empresaris residents al Regne Unit s’han vist obligats a exiliar-se de Londres i refugiar-se a altres territoris més acollidors (Suïssa, l’illa de Man...). Per il·lustrar aquesta informació, sortia un assessor financer de Jersey que deia, molt compungit: «si ets un banquer, avui en dia et sents odiat, en aquest país». I és que ha de ser molt dur que, només perquè estàs forrat i el govern necessita diners per fer front a la crisi, t’apugin l’impost sobre la renda fins al 50%. És gairebé igual de cruel que fer que els futbolistes estrangers paguin els mateixos impostos que qualsevol altra persona resident a Espanya. Qualsevol dia tindrem el càstig que ens mereixem: ens quedarem sense banquers i sense futbolistes, i haurem de guardar els diners sota el matalàs i mirar partits de bàsquet.