Això era i no era una correctora que patia d'al·lèrgia a les errades ortogràfiques, tipogràfiques i de qualsevol altra mena que tinguessin la insolència d'aparèixer al seu camí. La correctora recordava temps més feliços en què ni ho notava, que tots (absolutament tots) els llibres i diaris estan infestats de faltes, i llegia despreocupadament, més atenta al contingut que a la forma. La seva tranquil·litat es va acabar el dia que van començar a pagar-li per corregir textos. Plegava de la feina, però era incapaç de desconnectar del tot: havia emmalaltit greument de repel·lència lingüística aguda. La major part del temps aconseguia reprimir-se i comportar-se com una persona normal, però si abaixava la guàrdia (si bevia una copa de més, si estava eufòrica o molt enfadada, si es marejava de calor) obria la boca i, sense voler, pronunciava les paraules fatídiques: «això està mal escrit». A sobre, la corroïa la impotència. Tantes faltes, i no poder-les corregir. Les que més la feien patir eren les dels rètols de les botigues, les tanques publicitàries i les marquesines d'autobús. Per això va començar a somiar una imatge que la fes sentir poderosa, omnipotent i tot: el retolador gegant -multicolor i indeleble- que arribés a tot arreu i tot ho corregís.
(Minirelat inspirat per la magnífica iniciativa Acentos perdidos, que m'ha fet sentir menys sola.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
sí, Kelitxi, sí... confirmat! treballes massa...
t'he de dir que amb aquest post m'ha fet patir, eh? totes les correctores/traductores patiu tant?
..hem de saber desconnectar, hem de saber desconnectar...
(m'ha agradat la descripció, però, ho he vist, ho he vist...)
Ah!
i actualitzi més sovint...que la blogsfera l'enyorava...
:)
:)) jo no estic tan obsessionada, però, clar, certes coses fan mal als ulls! Ara, al Natural, corregeixo tots els cartells i tríptics que tenim a la recepció. És que, coi, entrar allí i veure que la reflexologia podal va molt bé per al "runyó", mareta meva!!!
Tot cert, tot cert, jo també voldria un retolador gegant... és que prémer F7 al Word és massa complicat...
quin conte tan guai, kelitxi! t'imprimiràs accents gegants amb normativa inclosa per fer campanya lingüística, també? jo conec algú que t'acompanyaria a enganxar accents pels puestos, els faria fotos i els penjaria al caterrades 2.0. :-D
Jajajaja, que divertit, Kels!
Crec que estic envoltada de gent que pateix la teva malaltia... :p
Jo de moment sembla que hi sóc immune. Home, de vegades hi ha coses que esgarrifen, però normalment no m'indigno gaire. Com menys gent sàpiga escriure, més feina tindrem nosaltres ;)
ai, kelitxi, jo estic entre dos aigües: hi ha vegades que m'agafa la malaltia, com a tu, i d'altres que penso "buf, relaxa't que no n'hi ha per tant". bé, això últim crec que és més un exercici d'autoconvenciment. sóc més de malaltia, sí.
això de "runyó" és espeluçnant!!!
ai, bon estiuet a can kelitxi!!!
ai, per què sempre dic "ai"???
ai, marxo! :)
M'alegra veure que no estic sola! Això del runyó faria que la correctora somiaretoladors requerís un xute de til·la en vena, però no la veig imprimint-se accents gegants amb normes d'ortografia, perquè això implicaria anar més enllà de la correcció estricta i culturitzar la gent, i ja té raó la NuclearSky, que si el populatxo aprèn a escriure bé, ens quedarem sense mitjans de subsistència!
M'ha agradat molt el microrrelat...
...pero prefiero continuar en castellá porque, si no, esto va a ser un caos. No tengo por costumbre hurgar en los blogs que, por suerte, descubro que se han referido al proyecto. Pero te prometo que no he podido aguantarme, señorita Kelitxi.
Solamente me queda animarte para que comiences esta cruzada en catalán. ¿Te animas? Si te lanzas, tienes todo mi apoyo. (Jo inclós tinc fotos de faltes en catalá que ti puc donar... mi catalán de dos años en Barcelona no da para más.) Te aseguro que la iniciativa correría como la pólvora. El objetivo del blog es ahora muy diferente al que se dice en el vídeo, pero te lo mando para que veas lo que puede suceder en unas pocas semanas sin saber ni como:
http://www.youtube.com/watch?v=9eNvs1oNIpM
Si no, pues no pasa nada, ¡solamente envíame algún acento puesto y hacemos una Diada del Accent Catalá! Y, al menos, hoy me voy a la cama con un cuento muy, muy lindo.
Agur i adeu.
Por Dios, me he dejado acento en el *como... ¡Aaaah! --> cómo. :p
Oh nena, has de saber desconnectar... perquè no proves d'escriure alguna cosa amb alguna falta lleu... com una mena de teràpia de shock.
Jo, des de que visc a vikinguilàndia i parlo viking, faig moltes més faltes :( I sempre dubto de tot :( I de vegades escric coses que veig que sonen anormals, i penso... com es diu això d'una altra manera perquè soni català... I NO EM SURT! És desesperant!!!
jarl! agur? :-))
(perdó, eh, kelitxi, però m'he emocionat veient que aquesta iniciativa pot venir del país basc...)
A mi el que em passa és que veig tans errors a les escoles, que ja dubto de com s'escriuen les paraules. Si no milloren els crios, crec que faran canviar les normes ortogràfiques del català. És espantòs, però el pitjor és que els mestres de primària,bé, alguns, també en fan moltes.
L'últim dia de feina li estàvem escrivint dedicatòries en una postal a una companya que es jubilava i el tutor de quart em va preguntar si vulguis anava amb "o" o amb "u". x(
Mira lo que sale hoy en el diario!
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/17/cultura/1250505014.html
Publica un comentari a l'entrada